Aquest projecte es va iniciar l'any 2000, amb el meu marit en Bernat Sanz, que va fer les fotos. Finalment, després de diverses temptatives per a la seva publicació, ha estat possible.
Quasi ningú no sap que a les façanes de les ciutats hi ha fòssils.
Aquesta guia vol ensenyar a tothom que les façanes de les cases de la ciutat de Barcelona no són només pedres, sinó que tenen fòssils dins seu.
Aquesta guia és especial perquè mostra una part insòlita de la ciutat, una part desconeguda.
Quan la gent passeja per les ciutats no es fixa en les parets de les cases, en el terra d’un carrer, en els replans de les escales, en els halls dels edificis, o en les parets de les estacions del metro i dels ferrocarrils.
Ningú no sap que tenim fòssils entre nosaltres. Ens passen desapercebuts.
Per a la construcció d’edificis s’utilitzen diferents materials. Quan es fa servir pedra calcària o sorrenca quasi sempre hi ha fòssils. Aquests materials de vegades són d’una bellesa extraordinària pels seus colors, una bellesa que s’engrandeix amb els fòssils que contenen.
La pedra es talla i en conseqüència es tallen els fòssils, que així es fan visibles.
Aquesta guia pretén sorprendre els seus lectors ensenyant-los que a la ciutat hi ha fòssils sobretot a les façanes de les cases.
El que passa a la ciutat de Barcelona pot passar a totes les ciutats del món, perquè per fer cases quasi sempre s’utilitzen les mateixes pedres.
No s’han fet itineraris, ja que hi ha barris en els quals no és possible descriure’n.
El que es pretén és que el lector faci els seus propis itineraris buscant fòssils arreu del món, a part d’observar els d’aquesta guia que li poden servir de model.
Qui miri aquesta guia tindrà curiositat a partir d’ara per buscar i veure les meravelles que tenim entre nosaltres. Uns fòssils fascinants que ens poden deixar bocabadats.
El que vull amb aquesta guia és donar a conèixer el fenomen sorprenent dels fòssils a les pedres de les cases. M’agradaria despertar l’interès del lector i que ell mateix fos, un cop llegida aquesta guia, una mica explorador i es fixés en els fòssils urbans de les ciutats i pobles del nostre planeta terra.
Els fòssils, normalment, es troben atrapats en els sediments on varen viure. Aquests sediments han anat formant, una a sobre de l’altra, algunes de les capes de terra que, des del principi de l’existència del nostre planeta, trobem escampades arreu. Aquestes capes però, han sofert, i encara sofreixen, una sèrie de processos geològics que les han compactades, plegades, estirades, doblegades, etc... Arran d’això, avui trobem les muntanyes i els paisatges que ens envolten. I és en aquests indrets on els pacients fòssils esperen que nosaltres els admirem. Però la modernitat ens ha ajudat també a apreciar-los a les façanes de les nostres cases.
L’aparició de la humanitat i de la civilització, necessitada d’un sostre on resguardar-se, va originar la recerca en el seu entorn de materials que poguessin satisfer aquest fi. Les pedres van ser, entre d’altres, uns dels escollits. I així, pedra sobre pedra, avui tenim fòssils convivint amb nosaltres. Fòssils tallats, esquinçats, llimats, esgotats, alguns quasi transparents, però fòssils finalment.
Algunes de les espècies fossilitzades que aparèixen en aquesta guia van viure fa milions d’anys i ja s’han extingit; d’altres, en canvi, actualment encara viuen als nostres oceans.
Tot i que la meva especialitat és la micropaleontologia (estudi dels microorganismes fòssils i concretament els foraminífers fòssils), aquí trobareu sobretot fotografies de fòssils més grans, com petxines i cargols entre d'altres. Dels petits n'hi ha ben pocs i gairebé són invisibles, però els grans també m'agraden.
Ja per acabar, i per als que no són entesos en el tema, només esmentaré quatre fets importants per recordar que es creu que la vida va aparèixer a la Terra fa aproximadament 3.700 milions d’anys; que la base de la nostra existència, la cèl·lula, va aparèixer fa uns 1.500 milions d’anys; que els primers animals van aparèixer fa uns 700 milions d’anys, els primers vertebrats fa uns 500 milions d'anys, els primers mamífers fa uns 200 milions d'anys, els primers homínids fa uns 4,5 milions d'anys, encara que a hores d’ara sembla que podrien ser uns 7 milions d’anys (vegeu revista Nature, juliol 2002), o 9,5 milions d’anys (vegeu National Geographic, tardor 2002) i l'Homo sapiens fa 117.000 anys.
L’any 2002, investigadors catalans (Salvador Moyà i el seu equip) van trobar als Hostalets de Pierola (Anoia) restes fòssils d’una espècie de primat (Pierolapithecus catalaunicus) que va viure aproximadament fa 12 milions d’anys, considerat com l’avantpassat del grup que inclou els grans simis actuals i els éssers humans.
La durada de la nostra existència a la Terra, comparada amb el temps geològic, és equivalent al temps que triguem a bufar una espelma.
Nosaltres en la roda imparable del temps del món som el cap d’una agulla.
Voldria concloure aquesta introducció esperant que, a més de sorprendre-us, pugueu apreciar allò que a mi m’ha agradat, m’agrada i m’agradarà contemplar fins al final.
Els fòssils han estats tallats per transformar-se en part de les pedres que formen les nostres façanes i paviments. Per això els que hem seleccionat en aquesta guia es presenten en seccions diferents, ja siguin transversals, longitudinals, obliqües, etc...
Per a la realització de les fotografies, la ciutat de Barcelona ha estat garbellada en tota la seva extensió, a la recerca del fòssil “perdut”.
El mètode de treball ha estat rigorós i ha seguit el següent procediment:
1. Recerca dels fòssils
2. Presa de dades
3. Neteja del fòssil
4. Fent fotografies
5. Comprovacions finals
Les fotografies que veureu en aquesta guia són una petita mostra de l'ampli ventall de fòssils urbans que tenim a la ciutat de Barcelona. 
Les fotografies estan organitzades per districtes i dins de cada districte, ordenades alfabèticament pel nom del carrer i el número on s’han trobat els fòssils.
El fòssil fotografiat es troba principalment a les façanes dels edificis urbans, però també es poden trobar al terra del carrer, al replà d’una escala, en un banc urbà, en una vorera, etc. No us dono més pistes, per tal que els localitzeu vosaltres mateixos.
Per contemplar els fòssils urbans no es necessita cap lupa ni fer cap esforç. Simplement cal tenir ganes de veure’ls. Alguns es veuen a cop d’ull, altres a un pam o menys distància.
La informació es presenta en forma de fitxa on trobareu la següent informació sobre el fòssil:
• Fotografia
• Edat
• Descripció de la classificació taxonòmica (quan hi ha diversos tipus de fòssils s’indica “diversos”).
• Dibuix esquemàtic, molt genèric, que el reprodueix.
• Dibuix de la secció de la fotografia.
• Fotografia del lloc on es troba. Aquest lloc pot haver canviat entre el moment de fer la fotografia i el moment de la impressió d’aquesta guia, a causa de les remodelacions de la ciutat (canvi de comerç o altres motius).
• El nom popular, entre parèntesi, en el cas que en tingui.
• Escala, en centímetres, que n’indica la mida.
Es pot observar que hi ha zones de la ciutat on no hi ha mostres assenyalades. Això és perquè en aquests llocs les façanes són de pedres que no contenen fòssils, com el granit, el marbre i les granodiorites (roques volcàniques intrusives i roques metamòrfiques), entres altres.
La major part de les façanes dels districtes de Ciutat Vella, Sarrià i Sant Gervasi i alguns altres estan formades per roques volcàniques i roques metamòrfiques i, per tant, no s’hi han trobat fòssils. I, per descomptat, tampoc s’han trobat fòssils a les façanes de pedra artificial, totxo, vidre, ciment, fusta o alumini. Els districtes amb més fòssils són l’Eixample i Sant Martí.
Generalment, els fòssils, tret d’algunes excepcions com l’ambre, sempre es troben en roques sedimentàries com les calcàries, les calcarenites, les margocalcàries, etc...
També cal tenir en compte que la majoria de les pedres de les nostres façanes són del mateix tipus. Així, hi ha districtes on no s'han fet fotografies, tot i haver-hi roques sedimentàries amb fòssils a les façanes, ja que els fòssils que s’hi han trobat són iguals que alguns d’altres escollits preferentment perquè eren més espectaculars i estaven més ben conservats.
La tipologia de fòssils més abundants a les façanes de Barcelona són: els rudistes (petxines de diferents tipus i formes d’animals que tenien una valva molt desenvolupada i que vivien fixos al substrat marí), els equinoïdeus o garotes, les pues de garota, els Nummulits (foraminífers), els cargols, els coralls i les closques de petxines.
Anna Cornella i Solans
